la metamorfosis dels cap-grossos

El 22 de març el Martí de la classe de 6è ens va portar cap-grossos. Hem pogut veure la transformació del seu cos. Al principi només tenien un cap i una cua. Amb el temps li van sortir les potes del darrere i ens va sorprendre molt perquè alguns nens no estaven acostumats a veure cap-grossos.

La nostra profesora, Esther va agafar aigua de la riera per posar-la a la peixera on tenim els cap-grossos. Després d’un parell de setmanes li van créixer les potes del davant i ja s’assemblen més a les granotes.

Al principi, quan eren cap-grossos l’Esther ens va dir que els dibuixéssim en un full i mentre anaven fent els canvis els vam anar dibuixant. Alguns cap-grossos ja han fet tota la metamorfosis i són unes granotetes d’uns dos centímetres. Hem pogut veure els saquets bucals que els inflen per raucar. Ara aquestes granotetes les hem portat a la bassa de l’Avellà i de Bolet perquè puguin viure millor.

Ens ha agradat molt veure la metamorfosis de les granotes.

Ainhoa Oviedo i Àstrid Grimau

Podeu veure les fotos

EXCURSIÓ AL RIU FOIX

Els nens i nenes de cicle mitjà hem anat a fer una excursió al riu Foix.

Primer vam anar a la riera de Pontons, allà vam poder tocar l’aigua i vam esmorzar. Seguidament amb l’autobús vam anar a Font d’Alba. vam entrar al mig del bosc fins arribar al llit del riu Foix. Es notava que feia poc que havia plogut perquè les pedres relliscaven molt i més d’un va relliscar!

després vam anar a Castellet i la Gornal a veure el pantà de Foix. Allà vam dinar i vam dibuixar el paisatge. Al marxar vam veure la paret del pantà que aturava l’aigua en un costat i a l’altre es veia el llit del riu que estava sec. després vama anar a la desembocadura a Cubelles. Hi vam veure diferents animals, per exemple el Martinet Blanc, peixets, ànecs…també plantes com joncs, margallons, etc. Finalment vam anar a la platja i les profesores ens van deixar mullar-nos els peus a l’aigua. Vam agafar moltes petxines molt boniques i ja vam marxar cap a l’escola.

Sergi Bricullé, Jordina Blanch i Marina Domínguez

Podeu veure les fotos

 

APARELL URINARI!!!

Bon dia a tots i a totes! A la classe de Medi alguns alumnes de 6è vam crear un aparell urinari amb material que hi havia dins d’una caixa misteriosa.

Vam començar dient-nos diferents maneres de com ho podíem construir o crear.

Al cap de molts intents ens va sortir un gran aparell urinari.

Al principi vam fer els ronyons amb esponges però vam veure que queia l’aigua i finalment vam decidir posar dos embuts perquè no caigués tant l’aigua. Després vam enganxar dos canyes a l’embut simulant els urèters i aquestes arribaven a la bufeta que era un embut més gran.

Ha sigut un experiment molt divertit!

Cliqueu aquí per a veure les fotos. 

 

Mònica, Jofre, Gal·la i Martí

L’aparell urinari casolà

  Hola a tots i a totes!

Aquests dies els nens i nenes de 6è, a medi, hem estat treballant dos temes a l’hora. La meitat estaven treballant l’aparell reproductor i nosaltres, que estàvem dividits en dos grups de quatre, hem fet l’aparell urinari

Hem treballat amb una caixa que contenia diversos materials i instruccions de passos que havíem de seguir. En l’última pregunta ens proposava de fer un aparell urinari amb el material que teníem a la caixa. Aquest ha estat el nostre resultat!.

Per veure les fotos cliqueu aquí.

Sergi, Cosme, Souad i Arés

No sé per què us dic això

Avui us tornem a proposar la lectura d’un article de Carles Capdevila que va sortir publicat a la web del diari ARA el passat dissabte 15 d’abril de 2017.

Esperem que us agradi!

NO SÉ PER QUÈ US DIC AIXÒ

 

M’AGRADA MÉS LA GENT que busca solucions que la que crea problemes. Sembla una obvietat, però sovint el problematitzador es disfressa de persona sensata, que preveu més escenaris, que és més tàctic, més previsor. I no és que el que busca solucions sigui un inconscient, perquè qui busca com resoldre una situació és que ja sap que allò no serà fàcil.

M’agrada més qui pensa com repartir mèrits que qui s’entreté a buscar culpables. Com que la gelosia és un dels motors de la humanitat, amb les seves parts d’estímul i de bloqueig, en projectes conjunts és habitual que tots acabem pensant que tenim una mica més de mèrit que l’altre, o una mica menys de culpa que l’altre. Però si penses com repartir les claus de l’èxit és que hi creus, i tot creient-hi el fas més possible. En canvi, si perds massa temps rumiant com encolomar-li la responsabilitat a l’altre estàs assumint de forma massa evident que la cosa no acabarà bé. I si tu, que segons tu no ets el culpable, ja et desanimes, allò difícilment portarà enlloc.

Res descol·loca i intimida més a qui posa bastons a les rodes que la teva convicció. Que un somriure sincer i uns ulls brillants indiquin que saps on vas i que hi aniràs. Les aventures engrescadores tenen líders capaços d’aconseguir aquest efecte encomanadís. És inevitable de tant en tant exhibir dubtes i punts de desacord, que fins i tot relaxen i despisten el rival, però no se’n pot abusar. La clau, crec, és dedicar el temps, el talent i les energies a tirar endavant, mirant pel retrovisor només quan és imprescindible, i per prudència, no per por.

La confiança compromet més que la desconfiança. Si a algú li vas dient que no te’n refies, ni l’animes ni l’empenys, en el fons ja cures la ferida de la decepció abans d’hora. Confiar cansa i desgasta menys, i en segons quins punts d’un trajecte compartit, és l’única opció.

Fem un “Troncomóvil”!

Bon dia a tots i totes!

Estem molt contents d’ensenyar-vos el resultat final dels nostres “Troncomóvils”! Aquells que vau venir per Sant Jordi ja vau tenir l’ocasió de veure’ls, tot i que la majoria no estaven acabats del tot.

A les fotos podreu veure tot el procés i la gran ajuda que ens va donar l’Antònio, l’avi de l’Èlia. Moltíssimes gràcies per tot!

 

Per veure les fotos dels artistes cliqueu aquí!