Coeducació i Escola

Ja fa uns anys que la paraula feminisme ha tornat a agafar volada i amb elles d’altres com cures, coeducació, noves masculinitats, masclisme… Algunes fins fa poc no ben vistes, però de mica en mica més utilitzades per poder anomenar allò que vivim. L’escola no és aliena a tot això, de fet és una de les institucions on més es perceben els canvis socials siguin quins siguin i treballem amb ells de primera mà. De vegades no amb la consciència que els fets demanen, ni amb la celeritat, ni amb la reflexió… Malauradament l’escola no està pensada com a tal, i en l’àmbit estructural no es dota d’hores, recursos i  perquè això es doni. Per tant, la resposta reflexiva al cap a on anem?, què necessitem?, què volem i com reaccionem als canvis socials des de l’escola?, sempre sembla que vagi a deshora…, o almenys per a algunes que ens agradaria que l’escola pública fos quelcom que pogués abastar molts aspectes de la vida de forma integral, respectuosa i posicionada.

L’any 2018 es produeix la primera vaga feminista de la nostra època incloent-hi les cures i sembla que quelcom pot canviar. Cada vegada tenim més lleis  a favor del respecte, la llei del matrimoni igualitari, la del dret de les dones a erradicar les violències masclistes, llei contra LGTB-fòbia, llei per a la salut sexual i reproductiva i la interrupció de l’embaràs… Les lleis, ens permeten visibilitzar, anomenar…, i  tot i que de vegades alguna també  sembla que vagi tard o siguin insuficients, ens donen un marc comú.

A la nostra escola fa temps que hi treballem amb tot això, reflexionem en quina ocupació de l’espai fan les criatures per gènere, per aficions i quines dinàmiques es generen. De les observacions i les reflexions se n’han fet canvis, amb l’ajuda de les famílies, com per exemple el pati, habitar la Sitjota ens ha permès difuminar rols de gènere estereotipats que es perpetuen. D’altres són actuacions molt més focalitzades, com la d’ampliar la biblioteca amb llibres, l’observació del joc simbòlic tenint en compte la mirada de gènere, o no parlar de l’aparell de reproductor sense tenir en compte el gènere i la sexualitat que l’acompanyen com a persones que som.

L’any passat, des de l’ajuntament, ens van convidar a col·laborar en la campanya “Diposita aquí el masclisme” i vam fer una petita acció al poble  identificant actituds masclistes pròpies i llençant-les a la brossa.

Enguany estem fent un pas més i és formar-nos com a equip per poder reflexionar sobre la nostra pràctica. Parlem de Coeducació, parlem de masclisme i parlem de què ens passa a nosaltres i ens passa a les aules amb clau de gènere. Ens estem formant amb el programa Coeduca’t amb el currículum del Departament d’Educació i també amb uns tallers de Coeducació i Igualtat del Consell Comarcal adreçats a alumnat de Cicle Mitjà i Cicle Superior.

Amb moltes ganes continuar avançant més enllà del 25 de novembre i el 8 de març des de l’escola una de les institucions més feminitzades des dels seus orígens.

 

Publicat a la revista Montònec a l’octubre de 2021

Les jornades de conferències

Fa uns 5 anys que a l’escola Font-rúbia ens vam proposar promoure i millorar les competències lingüístiques del nostre alumnat.

Considerem que comunicar és una competència bàsica imprescindible en la nostra societat. Que els infants aprenguin a parlar en públic per fer una exposició, preparar un discurs o saber expressar i defensar la pròpia opinió, realitzar preguntes…, a més a més, de perdre la por i la vergonya escènica, forma part del nostre currículum.

Ja a infantil es fomenta la capacitat comunicativa amb els projectes, on els més petits han d’explicar a la resta de la classe els seus descobriments a partir de recerques prèvies amb l’ajuda de les seves famílies. I a partir de 1r de primària ja comencen a participar de les jornades de conferències.

De què tracten aquestes jornades? De practicar la comunicació oral. L’alumnat s’ha de preparar un tema de manera individual, en parella o petit grup i fer l’exposició davant d’altres companys, companyes de l’escola i familiars.

La temàtica és diversa, pot ser un projecte prèviament treballat a l’escola o quelcom d’interès personal (afició, pel·lícules, esports, vídeo jocs…). Això sí, volem que tinguin una mirada crítica, què és facin preguntes, que no s’ho empassin tot!

Les conferències sempre s’acompanya d’algun material que els i les ajuda en el seu discurs (un power point, un mural, un lapbook, una maqueta, etc.) que prèviament han hagut d’elaborar.

Un cop acabada l’exposició, el públic (alumnes, mestres, familiars) poden fer alguna pregunta per resoldre dubtes o que estigui relacionada amb el tema. Saber fer preguntes és un altre punt essencial de les conferències. Practicar la formulació de preguntes ens ajuda a la reflexió, fomenta l’empatia i desenvolupa la capacitat creativa.

Quan acaben els alumnes de Cicle Mitjà i Superior s’autoavaluen a partir d’una rúbrica. D’aquesta manera també poden valorar els seus punts forts i si necessiten millorar en algun aspecte.

La veritat és que és una activitat molt atractiva i motivadora, que ens agrada molt a tota la Comunitat Educativa; tothom gaudeix i en fa algun aprenentatge, tant els conferenciants com els oients.

 

Enguany les conferències es faran els dies 16 i 24 de març al matí. Per les mesures establertes per la Covid les conferències es realitzaran dins els grups estables i, lamentablement, no podrem convidar a les famílies. Esperem que el proper curs les conferències tornin a ser obertes a tota la Comunitat.

Publicat a la revista Montònec al març de 2022

 

Treballs manuals

Ja fa alguns cursos que anem fent tastets de costura, de cuina, d’hort. Les activitats manuals ens connecten els pensaments amb les mans, són empoderadores, ens vinculen a la comunitat, proporcionen plaer i donen funcionalitat als aprenentatges. Defensem el consum local, les compres de proximitat, però en alguns àmbits és difícil trobar quelcom fet a prop on tinguis la garantia de saber per exemple qui l’ha cosit… o és que algú va a ca la modista a fer-se els pantalons quan els necessita? Per motius molt diversos, o no tants, moltes feines vinculades al fer estan desapareixent.

A principi de curs vam proposar a alguns infants fer-se una bosseta a manera d’estoig,  qui ho va necessitar ràpidament s’hi va posar, la màquina de cosir entre la canalla  sempre és ben rebuda! Una de les primeres produccions va ser un estoig amb una aplicació de feltre. Haguéssiu vist  la cara de satisfacció de l’infant que se’l va fer!

En observar l’estoig vaig veure que el dibuix cosit estava imitant el símbol  de la coneguda marca americana inspirada amb Atenea Niké, (tot i que fa anys que hom sap que alguns dels seus productes són cosits per infants i persones pagades de manera injusta,  continua despertant passions entre els més joves.

Sort que aquesta vegada l’estoig havia estat cosit per un infant  orgullós d’haver-se pogut fer el seu propi estoig.  Fer-nos les coses amb les mans és un privilegi què cada vegada gaudim menys.

Donem-nos l’oportunitat ara que venen aquests dies de reconnectar amb les tasques manuals, i més encara de pensar què hi ha darrere de cada objecte que comprem i compartir-ho amb els infants … tots i totes tenim una història i deixem empremta, els objectes, els regal també la tenen. Mirant això potser podem reduir un xic de despesa i  alhora regalar als nostres fills i filles l’oportunitat de fer-se un estoig, una mascareta, un pa, un iogurt, el planter per la primavera,  uns canalons…

Ara ve Nadal i ja no matem el Gall, ni la tia Pepa fa torrons, ni Sant Josep la pastada… però per sort, seguim jugant com a societat amb la nostra mainada, el tió, els reis…  pensar que generem amb allò que comprem i  el que generem si no ho fem. La vida està plena d’aprenentatges on menys ens ho esperem. Que el 2022 vingui farcits de treballs manuals que ajudin a fer d’aquest món un lloc més habitable entre totes.

A l’escola ho intentem.  Bones Festes sostenibles a totes!

 

Publicat a la revista Montònec al desembre de 2021

 

«Jo vull anar a l’escola cada dia en bicicleta!!»

«Jo vull anar a l’escola cada dia en bicicleta!!» era un dels comentaris més escoltats durant la Bicicletada Font-rúbia del dimecres 2 de juny. Amb l’objectiu de promoure una arribada més sostenible i segura de l’alumnat de l’Escola Font-rúbia es van organitzar tres rutes que connectaven per camins diferents barris del poble fins a l’escola. La data triada es va fer coincidir amb una sortida en bicicleta al bosc de les Graus dels grups de 3r a 6è.

Des d’abans de les 8 h del matí les cares d’emoció es concentraven a cada punt de trobada esperant el moment d’anar cap a l’escola en bicicleta. I no era per menys: molts ja coneixien part dels camins de cada ruta, però per la gran majoria era la primera vegada que arribaven sobre dues rodes a l’escola. En total, una vuitantena de nens i nenes de tots els grups de l’escola —des de canalla de 4 anys passant pels grans d’11 i 12 anys— van arribar a les 9 del matí al centre acompanyats per més de 25 adults. Un parell de caigudes, per sort lleus, van ser inevitables.

En els trajectes els participants van adonar-se d’alguns dels problemes que dificulten el desplaçament en bicicleta a l’escola. El primer d’ells és la poca adaptabilitat d’alguns trams a la circulació en bicicleta que es fa molt més evident als encreuaments amb carreteres. També hem de tenir en compte que no es va poder garantir una ruta segura des dels barris nord-orientals (Sta. Maria, Casetes del Raspall, Sabanell).

Els participants de la Bicicletada també van poder comprovar la manca de respecte a la carretera per part d’alguns conductors, ja que tot i tractar-se de grups grans d’infants en bicicleta amb armilla reflectant, la majoria de turismes no es detenien i continuaven la marxa com si tinguessin preferència en la carretera i els carrers o camins.

Mobilitat sostenible i segura

Diferents debats al voltant de la mobilitat a l’escola que han tingut lloc al Consell Escolar els darrers anys van generar diverses propostes que han quallat en aquesta activitat que té per objectiu promoure una mobilitat més sostenible i segura al poble. La proposta és organitzar més sovint esdeveniments d’aquest tipus i promocionar més l’ús de les bicicletes. En tractar-se d’una activitat nova queden molts aspectes a millorar que facilitin la participació de més alumnes i adults acompanyants.

Paral·lelament a l’activitat, s’ha realitzat una enquesta a tots els alumnes i famílies de l’escola per conèixer la seva opinió respecte al desplaçament al centre. Algunes dades rellevants: si bé el 99% dels infants disposen de bicicleta pròpia, el 80% es desplacen en cotxe i la resta caminant. Els desplaçaments a l’escola en bicicleta són gairebé inexistents, però el 50% d’enquestes expressen que desitjarien fer-ho en bicicleta.

 

Publicat a la revista Montònec al juny de 2021