General

Per commemorar el 50è aniversari de l’escola, hem elaborat un llibre amb el recull de fotografies emblemàtiques d’aquests 50 anys. Aquest llibre l’hem regalat a les famílies de l’escola i als patrocinadors. Està a la venda per 7€ i si se’n treies benefici s’invertiria en els alumnes de l’escola.

Després d’haver passat l’últim Sant Jordi confinats, des de l’escola vam voler celebrar una Diada recuperant les activitats que realitzàvem amb anterioritat. Així doncs, al llarg de les últimes setmanes vam estar preparant cançons, poemes i manualitats varies relacionades amb Sant Jordi.

El divendres, dia de Sant Jordi, i aprofitant aquest fantàstic entorn que tenim,  les famílies vau poder gaudir  del concert de Sant Jordi, i escoltar les cançons que els alumnes havien après.

També hi va haver un escenari perquè alumnes, pares i mestres poguessin tocar un instrument, cantar o recitar un poema, i vam quedar meravellats pel talent que tenim a l’escola.

Tant la parada de llibres nous com de segona mà va ser un èxit, però cal mencionar especialment el llibre dels 50 anys de l’escola, on es recullen fotografies històriques de l’escola.

Esperem que gaudíssiu dels concert de Sant Jordi tant com nosaltres preparant-lo.

Totes les persones que estem a l’escola ens coneixem. Algunes ens hem somrigut per les escales, hem fet padrins de lectura, hem jugat juntes al pati, hem coincidit en algun grup de la setmana de l’eix, hem compartit excursions, colònies,… Entre totes i cadascuna de nosaltres hi ha un fil invisible que ens uneix.

Aquests filets que surten entre nosaltres són diversos. Alguns són forts com les cordes de l’arbre del pati, d’altres són gruixuts com la llana que utilitzem per fer una bufanda, d’altres com els fils de fer polseres o trenes de colors, n’hi ha que són aspres com un cordill, d’altres són fins i delicats com un cabell o forts com un fil de pescar… Són molt diversos i tot i que no els podem veure els podem sentir.

Sentim els fils que hi ha entre nosaltres quan ens enyorem, quan ens enfadem, quan ens sentim cuidades, quan ens somriem… D’aquests fils en diem vincles i ens hem proposat fer un joc per fer-los visibles.

Per això cada classe va rebre un paquet de troques de “trapillo” que simbolitzava el fil que ens uneix a tots i totes.

Cada classe va continuar el joc que havien començat els més grans, creant una teranyina, una xarxa, un embolic… per dins l’aula  amb l’ajuda de taules i cadires. Aquesta teranyina la vam mantenir durant tot el dia, vigilant que no es trenqués, tenint molt de compte quan passem pels espais que formin els fils. A la tarda els més petits de l’escola van començar a desfer-la. Cal deixar un trosset de fil a dins de la classe, de manera que sense tallar el trapillo totes les classes de l’escola han quedat unides fins a final de curs per un vincle que totes veurem.

Segur que ens ho passarem molt bé!!!