El fil que ens uneix

Totes les persones que estem a l’escola ens coneixem. Algunes ens hem somrigut per les escales, hem fet padrins de lectura, hem jugat juntes al pati, hem coincidit en algun grup de la setmana de l’eix, hem compartit excursions, colònies,… Entre totes i cadascuna de nosaltres hi ha un fil invisible que ens uneix.

Aquests filets que surten entre nosaltres són diversos. Alguns són forts com les cordes de l’arbre del pati, d’altres són gruixuts com la llana que utilitzem per fer una bufanda, d’altres com els fils de fer polseres o trenes de colors, n’hi ha que són aspres com un cordill, d’altres són fins i delicats com un cabell o forts com un fil de pescar… Són molt diversos i tot i que no els podem veure els podem sentir.

Sentim els fils que hi ha entre nosaltres quan ens enyorem, quan ens enfadem, quan ens sentim cuidades, quan ens somriem… D’aquests fils en diem vincles i ens hem proposat fer un joc per fer-los visibles.

Per això cada classe va rebre un paquet de troques de “trapillo” que simbolitzava el fil que ens uneix a tots i totes.

Cada classe va continuar el joc que havien començat els més grans, creant una teranyina, una xarxa, un embolic… per dins l’aula  amb l’ajuda de taules i cadires. Aquesta teranyina la vam mantenir durant tot el dia, vigilant que no es trenqués, tenint molt de compte quan passem pels espais que formin els fils. A la tarda els més petits de l’escola van començar a desfer-la. Cal deixar un trosset de fil a dins de la classe, de manera que sense tallar el trapillo totes les classes de l’escola han quedat unides fins a final de curs per un vincle que totes veurem.

 

Segur que ens ho passarem molt bé!!!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.