Treballs manuals

Ja fa alguns cursos que anem fent tastets de costura, de cuina, d’hort. Les activitats manuals ens connecten els pensaments amb les mans, són empoderadores, ens vinculen a la comunitat, proporcionen plaer i donen funcionalitat als aprenentatges. Defensem el consum local, les compres de proximitat, però en alguns àmbits és difícil trobar quelcom fet a prop on tinguis la garantia de saber per exemple qui l’ha cosit… o és que algú va a ca la modista a fer-se els pantalons quan els necessita? Per motius molt diversos, o no tants, moltes feines vinculades al fer estan desapareixent.

A principi de curs vam proposar a alguns infants fer-se una bosseta a manera d’estoig,  qui ho va necessitar ràpidament s’hi va posar, la màquina de cosir entre la canalla  sempre és ben rebuda! Una de les primeres produccions va ser un estoig amb una aplicació de feltre. Haguéssiu vist  la cara de satisfacció de l’infant que se’l va fer!

En observar l’estoig vaig veure que el dibuix cosit estava imitant el símbol  de la coneguda marca americana inspirada amb Atenea Niké, (tot i que fa anys que hom sap que alguns dels seus productes són cosits per infants i persones pagades de manera injusta,  continua despertant passions entre els més joves.

Sort que aquesta vegada l’estoig havia estat cosit per un infant  orgullós d’haver-se pogut fer el seu propi estoig.  Fer-nos les coses amb les mans és un privilegi què cada vegada gaudim menys.

Donem-nos l’oportunitat ara que venen aquests dies de reconnectar amb les tasques manuals, i més encara de pensar què hi ha darrere de cada objecte que comprem i compartir-ho amb els infants … tots i totes tenim una història i deixem empremta, els objectes, els regal també la tenen. Mirant això potser podem reduir un xic de despesa i  alhora regalar als nostres fills i filles l’oportunitat de fer-se un estoig, una mascareta, un pa, un iogurt, el planter per la primavera,  uns canalons…

Ara ve Nadal i ja no matem el Gall, ni la tia Pepa fa torrons, ni Sant Josep la pastada… però per sort, seguim jugant com a societat amb la nostra mainada, el tió, els reis…  pensar que generem amb allò que comprem i  el que generem si no ho fem. La vida està plena d’aprenentatges on menys ens ho esperem. Que el 2022 vingui farcits de treballs manuals que ajudin a fer d’aquest món un lloc més habitable entre totes.

A l’escola ho intentem.  Bones Festes sostenibles a totes!

 

Publicat a la revista Montònec al desembre de 2021

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.