General

Ja fa uns anys que la paraula feminisme ha tornat a agafar volada i amb elles d’altres com cures, coeducació, noves masculinitats, masclisme… Algunes fins fa poc no ben vistes, però de mica en mica més utilitzades per poder anomenar allò que vivim. L’escola no és aliena a tot això, de fet és una de les institucions on més es perceben els canvis socials siguin quins siguin i treballem amb ells de primera mà. De vegades no amb la consciència que els fets demanen, ni amb la celeritat, ni amb la reflexió… Malauradament l’escola no està pensada com a tal, i en l’àmbit estructural no es dota d’hores, recursos i  perquè això es doni. Per tant, la resposta reflexiva al cap a on anem?, què necessitem?, què volem i com reaccionem als canvis socials des de l’escola?, sempre sembla que vagi a deshora…, o almenys per a algunes que ens agradaria que l’escola pública fos quelcom que pogués abastar molts aspectes de la vida de forma integral, respectuosa i posicionada.

L’any 2018 es produeix la primera vaga feminista de la nostra època incloent-hi les cures i sembla que quelcom pot canviar. Cada vegada tenim més lleis  a favor del respecte, la llei del matrimoni igualitari, la del dret de les dones a erradicar les violències masclistes, llei contra LGTB-fòbia, llei per a la salut sexual i reproductiva i la interrupció de l’embaràs… Les lleis, ens permeten visibilitzar, anomenar…, i  tot i que de vegades alguna també  sembla que vagi tard o siguin insuficients, ens donen un marc comú.

A la nostra escola fa temps que hi treballem amb tot això, reflexionem en quina ocupació de l’espai fan les criatures per gènere, per aficions i quines dinàmiques es generen. De les observacions i les reflexions se n’han fet canvis, amb l’ajuda de les famílies, com per exemple el pati, habitar la Sitjota ens ha permès difuminar rols de gènere estereotipats que es perpetuen. D’altres són actuacions molt més focalitzades, com la d’ampliar la biblioteca amb llibres, l’observació del joc simbòlic tenint en compte la mirada de gènere, o no parlar de l’aparell de reproductor sense tenir en compte el gènere i la sexualitat que l’acompanyen com a persones que som.

L’any passat, des de l’ajuntament, ens van convidar a col·laborar en la campanya “Diposita aquí el masclisme” i vam fer una petita acció al poble  identificant actituds masclistes pròpies i llençant-les a la brossa.

Enguany estem fent un pas més i és formar-nos com a equip per poder reflexionar sobre la nostra pràctica. Parlem de Coeducació, parlem de masclisme i parlem de què ens passa a nosaltres i ens passa a les aules amb clau de gènere. Ens estem formant amb el programa Coeduca’t amb el currículum del Departament d’Educació i també amb uns tallers de Coeducació i Igualtat del Consell Comarcal adreçats a alumnat de Cicle Mitjà i Cicle Superior.

Amb moltes ganes continuar avançant més enllà del 25 de novembre i el 8 de març des de l’escola una de les institucions més feminitzades des dels seus orígens.

Publicat a la revista Montònec a l’octubre de 2021

Fa uns 5 anys que a l’escola Font-rúbia ens vam proposar promoure i millorar les competències lingüístiques del nostre alumnat.

Considerem que comunicar és una competència bàsica imprescindible en la nostra societat. Que els infants aprenguin a parlar en públic per fer una exposició, preparar un discurs o saber expressar i defensar la pròpia opinió, realitzar preguntes…, a més a més, de perdre la por i la vergonya escènica, forma part del nostre currículum.

Ja a infantil es fomenta la capacitat comunicativa amb els projectes, on els més petits han d’explicar a la resta de la classe els seus descobriments a partir de recerques prèvies amb l’ajuda de les seves famílies. I a partir de 1r de primària ja comencen a participar de les jornades de conferències.

De què tracten aquestes jornades? De practicar la comunicació oral. L’alumnat s’ha de preparar un tema de manera individual, en parella o petit grup i fer l’exposició davant d’altres companys, companyes de l’escola i familiars.

La temàtica és diversa, pot ser un projecte prèviament treballat a l’escola o quelcom d’interès personal (afició, pel·lícules, esports, vídeo jocs…). Això sí, volem que tinguin una mirada crítica, què és facin preguntes, que no s’ho empassin tot!

Les conferències sempre s’acompanya d’algun material que els i les ajuda en el seu discurs (un power point, un mural, un lapbook, una maqueta, etc.) que prèviament han hagut d’elaborar.

Un cop acabada l’exposició, el públic (alumnes, mestres, familiars) poden fer alguna pregunta per resoldre dubtes o que estigui relacionada amb el tema. Saber fer preguntes és un altre punt essencial de les conferències. Practicar la formulació de preguntes ens ajuda a la reflexió, fomenta l’empatia i desenvolupa la capacitat creativa.

Quan acaben els alumnes de Cicle Mitjà i Superior s’autoavaluen a partir d’una rúbrica. D’aquesta manera també poden valorar els seus punts forts i si necessiten millorar en algun aspecte.

La veritat és que és una activitat molt atractiva i motivadora, que ens agrada molt a tota la Comunitat Educativa; tothom gaudeix i en fa algun aprenentatge, tant els conferenciants com els oients.

Enguany les conferències es faran els dies 16 i 24 de març al matí. Per les mesures establertes per la Covid les conferències es realitzaran dins els grups estables i, lamentablement, no podrem convidar a les famílies. Esperem que el proper curs les conferències tornin a ser obertes a tota la Comunitat.

Publicat a la revista Montònec al març de 2022